Perfil del Nº1: Ivan "Kevin-Tutto-oh-oh-oh!" Vila

Els mítics Boston Celtics dels anys 80 van gaudir d'un jugador, Kevin McHale, que poc es podia imaginar que donaria nom al nogenysmenys mític porter de Crepi. De fet, aquest home de pell blanca i etern pentinat amb ratlla - capaç de marcar-se uns passos de ball "me va, me va, me va" enmig de trenta hippies fent ska a la Monumental - no va començar d'impenetrable porter sinó de molt penetrable defensa, donat que la porteria estava ocupada per Xavi Gascó (qui mereix capítol apart i un monument, porter al que li podien fotre 10 gols en un partit però ser l’home més destacat i felicitat).

Amb el temps, però, ha aconseguit que els seus molt bons reflexos facin oblidar alguna cantada espectacular (que li va fer guanyar-se l'apel·latiu de "Tutto Pavarotti"), i ja són història els crits orgàsmics "Oh! Oh! Oh!" quan s'acostava alguna pilota a l'olla (només es donava compte que arribava la pilota quan ja hi era a 20 cm d'ell). Les coses han canviat, i ara més d'una victòria es deu a aturades espectaculars seves (que en una porteria de futbol set tenen mèrit) i fins i tot ha arribat a guanyar algun partit als despatxos, fent les funcions de delegat amb total dedicació i entrega (no sabem si per amor a l'equip o a les successives ties amb què ha hagut de tractar, des dels temps de Berta Bagur a Gémenis fins al CLOSE que ens atén actualment a Horta). Capítol apart també mereix la seva sospitosa relació amb la dona d’un dels jugadors de Crepi quan aquest se’n va anar de farra per Europa.

Mai es podrà treure, però, una espina: el primer títol de la història de Crepi, un triangular a BCN, es va guanyar amb David Escura a la porteria.