
Temporada següent a la que vam guanyar el primer trofeu de Crepi. No cal comentar les cares que tenim tots molt més jovenets, comentari a part mereix el "heavy" del Pantxi de l'època convertit actualment en trabolillo ;). Abaix a l'esquerra el nou fixatge d'aquella temporada, el LLuis Santolaria, encara sense la samarreta oficial i a la dreta de tot el Manel Galí en la que va ser l'última temporada que va jugar amb nosaltres.
3 comentaris:
Com podeu observar el Lluís Santolaria està amb el cap tort cap a endavant i en una postura una mica forçada.
Sentia una forta pressió al clatell.
I jo al darrere rient i apretant amb el membre per fer-lo caure...
y encima el bujarrilla con una muñequera rosa... madre mía ;)
Es nota el Photoshop. Han tret la perilla de l'Hèctor i me l'han posada al cap.
Publica un comentari a l'entrada